Les
emocions són el principal condicionant del fet de pensar i sentir de
l'ésser humà. Depèn de com interpretem les situacions, la
quotidianitat, és que sentirem, pensarem i actuarem. Això significa
que, tant els sentiments com els pensaments i els comportaments són
determinats i condicionats segons la manifestació de les emocions,
raó per la qual, solem percebre-les com una nosa o dificultat, ja
que sovint, les emocions “traeixen i boicotegen les bones
intencions de la raó.”
Les
emocions no són bones ni dolentes, sinó adequades o inadequades.
Les inadequades són aquelles que augmenten les condicions adverses i
el malestar impedint resoldre el problema. Solen estar vinculades a
situacions antigues no resoltes que es barregen amb el present o quan
els desitjos i necessitats de cadascú es veuen bloquejats i
frustrats. Entre elles es troben les pors, la tristesa, l'ira, la
culpa, el rancor, la vergonya, etc.
Són més ràpides que els pensaments, els precedeixen i, com dèiem abans, al mateix temps, els condicionen. Per exemple, quan una persona s'enfada es pot observar amb molta facilitat com la seva expressió facial, els seus gestos, donen compte d'això molt abans que el seu enuig comenci a manifestar-se verbalment.
És fonamental per realitzar un autèntic canvi intern, que es generi des de l'observació d'un mateix (auto-coneixement), des de la identificació de les emocions (reconeixement) i des de les nostres maneres d'identificar-nos amb les persones i el nostre entorn (condicionaments externs).
Ja Aristòtil, en la seva Ètica a Nicòmac, fa una indagació filosòfica sobre la virtut, el caràcter i la felicitat, desafiant-nos a governar "intel·ligentment" la nostra vida emocional. En innombrables ocasions les passions poden abocar al fracàs però, quan se les reconeix i identifica, proporcionen saviesa i serveixen de guia per als nostres pensaments, valors personals i supervivència. A més, insisteix en què les emocions no són el problema en si mateix, sinó la conveniència i l'oportunitat de la seva expressió.
En aquest sentit, PsicoArt us proposa una nova metodologia psicoterapèutica grupal “exprès” on es combinen i es complementen la teoria i pràctica de la Psicoteràpia Grupal (Psicoanàlisi) i de l'Artteràpia al llarg d'un cicle terapèutic de 16 sessions, no més enllà de 2 mesos de durada.
PsicoArt promou aprenentatges vitals, per a tota la vida mitjançant l'auto coneixement per a la gestió intel·ligent de les emocions, focalitzant-se en mobilitzar i desbloquejar els estats emocionals que interrompen i obstaculitzen l'esdevenir saludable de la vida diària de les persones.
Convinguem que, quan estem emocionalment afectats, no podem pensar amb claredat, disminueix la capacitat de concentració i de resposta social, com així també la capacitat de prendre decisions (segrest emocional). O quan la raó és massa utilitzada per comprendre el que passa al nostre voltant, s'amaguen i es reprimen les emocions, les que, forçosament, sortiran del seu amagatall per revelar-se de manera deslligada i irreverent, boicotejant a la raó com infructuosa "controladora" de totes les variables. El desafiament d'aquest treball terapèutic grupal estarà llavors, en trobar un equilibri saludable entre les manifestacions de l'emoció i les de la raó, entre "el cap i el cor", entre "pensar i sentir", per aconseguir un desenvolupament socioafectiu coherent, sostenible, satisfactori i, sobretot, saludable.
Són més ràpides que els pensaments, els precedeixen i, com dèiem abans, al mateix temps, els condicionen. Per exemple, quan una persona s'enfada es pot observar amb molta facilitat com la seva expressió facial, els seus gestos, donen compte d'això molt abans que el seu enuig comenci a manifestar-se verbalment.
És fonamental per realitzar un autèntic canvi intern, que es generi des de l'observació d'un mateix (auto-coneixement), des de la identificació de les emocions (reconeixement) i des de les nostres maneres d'identificar-nos amb les persones i el nostre entorn (condicionaments externs).
Ja Aristòtil, en la seva Ètica a Nicòmac, fa una indagació filosòfica sobre la virtut, el caràcter i la felicitat, desafiant-nos a governar "intel·ligentment" la nostra vida emocional. En innombrables ocasions les passions poden abocar al fracàs però, quan se les reconeix i identifica, proporcionen saviesa i serveixen de guia per als nostres pensaments, valors personals i supervivència. A més, insisteix en què les emocions no són el problema en si mateix, sinó la conveniència i l'oportunitat de la seva expressió.
En aquest sentit, PsicoArt us proposa una nova metodologia psicoterapèutica grupal “exprès” on es combinen i es complementen la teoria i pràctica de la Psicoteràpia Grupal (Psicoanàlisi) i de l'Artteràpia al llarg d'un cicle terapèutic de 16 sessions, no més enllà de 2 mesos de durada.
PsicoArt promou aprenentatges vitals, per a tota la vida mitjançant l'auto coneixement per a la gestió intel·ligent de les emocions, focalitzant-se en mobilitzar i desbloquejar els estats emocionals que interrompen i obstaculitzen l'esdevenir saludable de la vida diària de les persones.
Convinguem que, quan estem emocionalment afectats, no podem pensar amb claredat, disminueix la capacitat de concentració i de resposta social, com així també la capacitat de prendre decisions (segrest emocional). O quan la raó és massa utilitzada per comprendre el que passa al nostre voltant, s'amaguen i es reprimen les emocions, les que, forçosament, sortiran del seu amagatall per revelar-se de manera deslligada i irreverent, boicotejant a la raó com infructuosa "controladora" de totes les variables. El desafiament d'aquest treball terapèutic grupal estarà llavors, en trobar un equilibri saludable entre les manifestacions de l'emoció i les de la raó, entre "el cap i el cor", entre "pensar i sentir", per aconseguir un desenvolupament socioafectiu coherent, sostenible, satisfactori i, sobretot, saludable.
PsicoArt Ado Acosta Noguera - Silvia Staps
Comentarios
Publicar un comentario