Ir al contenido principal

Orientació vocacional: Curs pràctic per joves en procés d’elecció de carrera u ocupació




Resultado de imagen de orientacion vocacional


La vocació és un procés vital perquè dóna sentit a la nostra vida i perquè es construeix amb el pas dels anys, progresivament. Aquesta construcció té a veure amb interessos, motivacions i potencialitats que té la persona com així també, el conjunt d'experiències que va capitalitzant amb el temps. Tenint en compte que aquesta "cerca vocacional" s'activa i comença en plena joventut, el que un/una jove segurament necessitarà en aquests moments de decisions importants, és que els adults que li envolten (pare i mare, familiars, professors/es, especialistes) li ajudin a aclarir-se i a conèixer-se més, a prendre consciència de la seva actualitat, què pensa, quins són els seus veritables interessos, potencialitats i recursos personals, què és el que veritablement li agrada fer o a què podria dedicar-se. Els/les joves necessiten ampliar el coneixement sobre si mateixos; articular metes i aspiracions, tenir una visió realista de l’àmbit laboral i professional; planificar una formació adequada i preparar-se per a les transicions i els nous reptes. 
La carrera que un/una jove tria als 17-18 anys sofrirà molts canvis, i els trajectes professionals tindran un recorregut molt sinuós amb alternatives molt variades. Per això, mes enllà de triar una carrera u ocupació, caldrà estar preparat per adaptar-se als canvis. En aquest sentit, cada persona anirà construint i vivint el seu pròpi projecte personal i professional en coherència i a partir dels seus estudis, treballs fets i les experiències de vida.
En aquesta transició, els pares i mares dels joves, poden aportar a la re-memoració de com era de petit/a, records, anècdotes i característiques infantils, els jocs o les activitats que li entretenien, l'interès que expressava per tal o per qual i que despertava les seves habilitats innates... Així, poden ajudar-les a reconèixer les seves habilitats i estil personal; enriquint amb alguna reflexió oportuna o col·laborar aportant informació útil; participant amb ella/ell en la cerca de programes, itineraris acadèmics i/o laborals...és clar, sempre amb mesura, no és aconsellable pressionar, condicionar, ni envair el seu camp d'acció i per descomptat, la seva privadesa.
Per tot això, i a partir de la meva formació i pràctica com psicóloga i orientadora vocacional, he dissenyat aquest Curs Pràctic per joves en procés d’elecció de carrera u ocupació com també, de re-orientació, si el que es necessita és cambiar. Està plantejat com un itinerari d'aprenentatges útils, hi haurà enigmes que resoldre; trobareu consells i suggeriments; ajudes i acompanyament personalitzat quan sigui el moment d'apropar-se a la informació i de prendre decisions; realitzareu activitats que us ajudaran a pensar, a reflexionar, a organitzar i prioritzar les múltiples opcions que l'oferta educativa us hi proporciona actualment. A més, un dels objectius d’aquest curs d’orientació vocacional, el que destaca per la seva importància vital: aprendre quins són els passos bàsics a seguir per saber triar i decidir amb confiança i convicció quan la vida us hi interpel·li de nou.

Objectius
  • propiciar l'autoconeixement;
  • aprendre quins són els passos bàsics a seguir per saber triar i decidir;
  • reflexionar sobre la realitat laboral i professional actual: oportunitats i opcions;
  • abordar la cerca d'informació de les carreres pre-seleccionades;
  • dissenyar un projecte de futur.

La duració del curs és d’un máxim de 8-10 sessions amb freqüència setmanal.
Les sessions poden ser: personalizat, petit grup (máx. 3 persones) o grupal (máx. 6 persones). Preus accesibles.


+ INFO: 619 312 995 (whatsapp) ó silviastaps6@gmail.com


 Silvia Staps
Psicòloga i psicoterapeuta
Master en Orientació Educativa i Vocacional (UAB)


Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

La gota que colmó el vaso: depresión por estrés emocional

Gota a gota, el vaso se va llenando hasta que se desborda. Aquello que antes lo hacía con una cierta facilidad y destreza, ahora ya no. La desgana le juega una mala pasada: ya no tiene ilusión, no hay interés ni buena disposición para hacer las rutinas diarias, para el trabajo dentro y fuera de casa, para la atención de los hijos/as o los nietos/as...Demasiadas responsabilidades, propias y ajenas, demasiadas obligaciones por cumplir y muy poco tiempo para sí misma/o, para sus intereses personales, para el ocio y una más que merecida relajación. Mientras tanto, el reconocimiento de los demás a los años dedicados con abnegación y a sus incontables sacrificios, no es el que esperaba... La depresión por estrés emocional se trata de un proceso gradual y acumulativo, casi imperceptible y "soportable" que, poco a poco, va agotando la energía, las ganas de hacer y de estar hasta que la persona se quiebra, cae en picado su ánimo y motivación personal generando estados depresiv...
1 comentario
Leer más

2º Kfé Filosófico para madres y padres “Hiperpaternidad: niños hiperprotegidos, niños hipermiedosos"

En una época no muy lejana, la principal preocupación de los padres y las madres era que sus hijos e hijas tuvieran un plato en la mesa todos los días, que se comporten correctamente, que les sobrevivieran sanos y que pudieran acceder a un puesto de trabajo para independizarse pronto. Con esto ya estaban más que satisfechos. Claro está que, en muy poco tiempo, esta situación se ha revertido de manera exponencial. En la actualidad, el modelo de educación y crianza es otro: el foco de atención de padres y madres es hacer posible y darlo todo por el bienestar y la felicidad de sus hijas e hijos . En efecto, con la mejor de las intenciones, padres y madres se dejan la piel en la atención y en la anticipación de todos sus deseos, organizándoles sus días,-extraescolares y ocio-, siempre dispuestos a resolverles cualquier problema que surja, incluso siendo ya mayores de edad... Hablaremos de padres-helicóptero , aquellos/as que están omnipresentes en todas las actividades...
3 comentarios
Leer más

Grupos de apoyo al duelo y crecimiento personal, para adolescentes, jóvenes y adultos.

  La   pérdida de un ser querido es un acontecimiento de profundo impacto emocional común a todos/as, es una realidad inevitable que todas las personas hemos de afrontar en algún momento de nuestras vidas. Ahora bien, cuando hablamos de duelo, nos referimos a la reacción o respuesta ante una pérdida, a la experiencia emocional que se manifiesta a través de pensamientos, sentimientos y conductas ritualizadas, en las que la cultura y la dinámica del entorno social funcionará como apoyo, haciendo posible la expresión de la pena y la congoja, la evocación de recuerdos, la recapitulación y la reconciliación con la persona fallecida y/o con el hecho de su fallecimiento. Si bien ésta es una experiencia ineludible, es sabido que hablar sobre la muerte y el morir es un tema esquivo y resistido debido al malestar que provoca subjetivamente el sólo plantearlo. Ante este mutismo frente a la muerte y al morir, muchas personas pueden no entender esa compleja mezcla de emo...
Publicar un comentario
Leer más