Ir al contenido principal

Orientació vocacional: Curs pràctic per joves en procés d’elecció de carrera u ocupació




Resultado de imagen de orientacion vocacional


La vocació és un procés vital perquè dóna sentit a la nostra vida i perquè es construeix amb el pas dels anys, progresivament. Aquesta construcció té a veure amb interessos, motivacions i potencialitats que té la persona com així també, el conjunt d'experiències que va capitalitzant amb el temps. Tenint en compte que aquesta "cerca vocacional" s'activa i comença en plena joventut, el que un/una jove segurament necessitarà en aquests moments de decisions importants, és que els adults que li envolten (pare i mare, familiars, professors/es, especialistes) li ajudin a aclarir-se i a conèixer-se més, a prendre consciència de la seva actualitat, què pensa, quins són els seus veritables interessos, potencialitats i recursos personals, què és el que veritablement li agrada fer o a què podria dedicar-se. Els/les joves necessiten ampliar el coneixement sobre si mateixos; articular metes i aspiracions, tenir una visió realista de l’àmbit laboral i professional; planificar una formació adequada i preparar-se per a les transicions i els nous reptes. 
La carrera que un/una jove tria als 17-18 anys sofrirà molts canvis, i els trajectes professionals tindran un recorregut molt sinuós amb alternatives molt variades. Per això, mes enllà de triar una carrera u ocupació, caldrà estar preparat per adaptar-se als canvis. En aquest sentit, cada persona anirà construint i vivint el seu pròpi projecte personal i professional en coherència i a partir dels seus estudis, treballs fets i les experiències de vida.
En aquesta transició, els pares i mares dels joves, poden aportar a la re-memoració de com era de petit/a, records, anècdotes i característiques infantils, els jocs o les activitats que li entretenien, l'interès que expressava per tal o per qual i que despertava les seves habilitats innates... Així, poden ajudar-les a reconèixer les seves habilitats i estil personal; enriquint amb alguna reflexió oportuna o col·laborar aportant informació útil; participant amb ella/ell en la cerca de programes, itineraris acadèmics i/o laborals...és clar, sempre amb mesura, no és aconsellable pressionar, condicionar, ni envair el seu camp d'acció i per descomptat, la seva privadesa.
Per tot això, i a partir de la meva formació i pràctica com psicóloga i orientadora vocacional, he dissenyat aquest Curs Pràctic per joves en procés d’elecció de carrera u ocupació com també, de re-orientació, si el que es necessita és cambiar. Està plantejat com un itinerari d'aprenentatges útils, hi haurà enigmes que resoldre; trobareu consells i suggeriments; ajudes i acompanyament personalitzat quan sigui el moment d'apropar-se a la informació i de prendre decisions; realitzareu activitats que us ajudaran a pensar, a reflexionar, a organitzar i prioritzar les múltiples opcions que l'oferta educativa us hi proporciona actualment. A més, un dels objectius d’aquest curs d’orientació vocacional, el que destaca per la seva importància vital: aprendre quins són els passos bàsics a seguir per saber triar i decidir amb confiança i convicció quan la vida us hi interpel·li de nou.

Objectius
  • propiciar l'autoconeixement;
  • aprendre quins són els passos bàsics a seguir per saber triar i decidir;
  • reflexionar sobre la realitat laboral i professional actual: oportunitats i opcions;
  • abordar la cerca d'informació de les carreres pre-seleccionades;
  • dissenyar un projecte de futur.

La duració del curs és d’un máxim de 8-10 sessions amb freqüència setmanal.
Les sessions poden ser: personalizat, petit grup (máx. 3 persones) o grupal (máx. 6 persones). Preus accesibles.


+ INFO: 619 312 995 (whatsapp) ó silviastaps6@gmail.com


 Silvia Staps
Psicòloga i psicoterapeuta
Master en Orientació Educativa i Vocacional (UAB)


Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

La gota que colmó el vaso: depresión por estrés emocional

Gota a gota, el vaso se va llenando hasta que se desborda. Aquello que antes lo hacía con una cierta facilidad y destreza, ahora ya no. La desgana le juega una mala pasada: ya no tiene ilusión, no hay interés ni buena disposición para hacer las rutinas diarias, para el trabajo dentro y fuera de casa, para la atención de los hijos/as o los nietos/as...Demasiadas responsabilidades, propias y ajenas, demasiadas obligaciones por cumplir y muy poco tiempo para sí misma/o, para sus intereses personales, para el ocio y una más que merecida relajación. Mientras tanto, el reconocimiento de los demás a los años dedicados con abnegación y a sus incontables sacrificios, no es el que esperaba... La depresión por estrés emocional se trata de un proceso gradual y acumulativo, casi imperceptible y "soportable" que, poco a poco, va agotando la energía, las ganas de hacer y de estar hasta que la persona se quiebra, cae en picado su ánimo y motivación personal generando estados depresiv...
1 comentario
Leer más

Reanudamos el ciclo de Cafés Filosóficos !!

Estimad@s amig@s, retomamos con renovadas fuerzas un nuevo ciclo de los cafés filosóficos en la Biblioteca Ca n'Altimira para pensar, reflexionar y dialogar sobre temas relacionados con nuestra existencia (el amor, los miedos, el equilibrio personal, los prejuicios, el lenguaje, etc).  En esta ocasión será  acerca de la  Ética  y del bien y el mal , tema elegido por los participantes del último café que realizamos a finales del pasado junio .  Hemos planteado la pregunta "Per què hem de ser bons?" como disparador de las intervenciones, la que supone algunos planteamientos previos para alcanzar alguna respuesta posible, como por ejemplo y para ir pensando... Somos buenos o malos por naturaleza?  Existe alguna razón para ser buenos o malos?  Ser bueno o malo, es un aprendizaje? Los esperamos!! Jueves 4/10 a las 18.30 h. Biblioteca Ca n'Altimira, Cerdanyola del Vallés-BCN. ReAcciona Psico&Filo + INFO:...
Publicar un comentario
Leer más

Ciclo de charlas: Bienvenida, depresión!!

Ustedes se preguntarán...qué estoy diciendo?! Cómo puedo darle la bienvenida a una dolencia psíquica que es cada vez más frecuente? Que es vivida con una intensidad de angustia y apatía que sólo los que han pasado por ahí pueden entenderlas? Cómo es posible recibir de parabienes a ese nuevo yo apático y desganado que interfiere, triste e implacable, en el devenir de la rutina diaria, en la organización familiar y en el trabajo, con bajas que se encadenan eternas? Cómo le estoy dando la bienvenida a una enfermedad estigmatizada que se le asocia inmediatamente con la locura y el sinsentido, con la tristeza y la desesperación, con la incapacidad, la apatía y la desesperanza? Quizás sea porque nuestra sociedad actual, desarrollada, contemporánea y occidental, rechaza y resiste todo lo que implique dolor, para nosotros y para los nuestros. Está claro que lo doloroso nos hunde, nos da miedo y nos paraliza, pero a la vez, es necesario entender y aceptar que el dolor es una emoció...
Publicar un comentario
Leer más