Ir al contenido principal

Xerrada Dia internacional de la dona treballadora "Feminisme, tòpics i Salut Mental"




Us hi comparto un breu escrit sobre què vull contar-vos a la xerrada, espero que us sigui d'interès.
Em va semblar bona idea enfocar aquesta xerrada des de el feminisme, com a moviment de i per a les dones, i també, en saber quan "saludable" és, es a dir, quina és l'aportació d'aquest moviment a la Salud Mental de les dones.
No sóc una persona que li agradin molt les massificacions de cap tipus però, tenint en compte que, el feminisme és un moviment social molt potent, imparable, universal i transversal, el que sigui un projecte col·lectIu tan divers i emancipador, que articuli un discurs sociocultural i polític basat en la justícia i l'equitat, en la no discriminació i en la igualtat d'oportunitats tant per dones com per homes, des de ja, el trobo molt interssant i possibilitador per totes les persones, per totes i tots, i a més, crec que és un moviment inevitable, perquè és necessàri i de justícia
Dedicar un temps a "estudiar" al feminisme, a la seva història, la seva ètica, a llegir amb atenció un munt d'articles, poemes, a fullejar capìtols de llibres escrits per dones de mitjans del S XIX i més enrere, va ser una tarea molt entretinguda i enriquidora. A partir d'aquestes lectures i la informació recollida, vaig trobar, finalment, aquells aspectes que fan del feminisme un moviment tan potent que, sense dubtes, col·labora en la Salut Mental de les dones. Per exemple, fa memòria valorant i aprenent de les dones que ens preceden; empondera per no tenir por i aprendre a dir NO quan toca; despatologitza l'experiencia femenina, no som ni boixes ni histèriques i apacigua el sentiment de culpa i desvictimitza.

Com a societat, estem en procés, en trànsit entre la tradició i la innovació, entre el canvi i l'inmutable. Per això, és necessari tomar consciència de la nostra actualitat afectiva, familiar, social i laboral, per tenir la possibilitat de transformar, de canviar el estat de les coses des de dins, aquells pensaments rígids que no ens permiten crèixer ni com a col·lectiu ni com a societat respectuosa, diversa i lliure. En aquest sentit, com a exercici pràctic de conscienciació i sensibilització envers la situació  de les dones en la societat actual, dedicarem un temps a pensar i analitzar en grup. Farem una mini tertùlia sobre alguns tópics de gènere, sobre aquelles frases fetes ben conegudes per tothom, aquelles que no solen ser inocents ni ingènues i que delaten prejudicis i tabús reproduïts automàticament, sense filtres, sense ser conscients del que diem en realitat, ni del dany que fem a la nostra Salut Mental amb aquest pensament tan superficial i automatitzat. Cal desmontar-los i resignificar-los per avançar i crèixer.
Finalment, reprendrem la xerrada amb la idea de que el feminisme és un moviment imparable i necessari no sol per a les dones sinò per a tota la societat, ja que invita al canvi a tothom, a la transformació personal i social, afavoreix la pràctica activa de la sororitat i a una trascendència de l'èsser dona, per poder trobar amb dignitat, la nostra veu en el món.

A càrrec de Psic. Silvia Staps.
Data: 13/03/2020 (postergada fins nou avís)
Lloc i hora: Ateneu de Cerdanyola del Vallés, sala 22 a les 19h.
Organitza: Associació El Banc del Temps.


Comentarios

Entradas populares de este blog

La gota que colmó el vaso: depresión por estrés emocional

Gota a gota, el vaso se va llenando hasta que se desborda. Aquello que antes lo hacía con una cierta facilidad y destreza, ahora ya no. La desgana le juega una mala pasada: ya no tiene ilusión, no hay interés ni buena disposición para hacer las rutinas diarias, para el trabajo dentro y fuera de casa, para la atención de los hijos/as o los nietos/as...Demasiadas responsabilidades, propias y ajenas, demasiadas obligaciones por cumplir y muy poco tiempo para sí misma/o, para sus intereses personales, para el ocio y una más que merecida relajación. Mientras tanto, el reconocimiento de los demás a los años dedicados con abnegación y a sus incontables sacrificios, no es el que esperaba... La depresión por estrés emocional se trata de un proceso gradual y acumulativo, casi imperceptible y "soportable" que, poco a poco, va agotando la energía, las ganas de hacer y de estar hasta que la persona se quiebra, cae en picado su ánimo y motivación personal generando estados depresiv...

Reanudamos el ciclo de Cafés Filosóficos !!

Estimad@s amig@s, retomamos con renovadas fuerzas un nuevo ciclo de los cafés filosóficos en la Biblioteca Ca n'Altimira para pensar, reflexionar y dialogar sobre temas relacionados con nuestra existencia (el amor, los miedos, el equilibrio personal, los prejuicios, el lenguaje, etc).  En esta ocasión será  acerca de la  Ética  y del bien y el mal , tema elegido por los participantes del último café que realizamos a finales del pasado junio .  Hemos planteado la pregunta "Per què hem de ser bons?" como disparador de las intervenciones, la que supone algunos planteamientos previos para alcanzar alguna respuesta posible, como por ejemplo y para ir pensando... Somos buenos o malos por naturaleza?  Existe alguna razón para ser buenos o malos?  Ser bueno o malo, es un aprendizaje? Los esperamos!! Jueves 4/10 a las 18.30 h. Biblioteca Ca n'Altimira, Cerdanyola del Vallés-BCN. ReAcciona Psico&Filo + INFO:...

Ciclo de charlas: Bienvenida, depresión!!

Ustedes se preguntarán...qué estoy diciendo?! Cómo puedo darle la bienvenida a una dolencia psíquica que es cada vez más frecuente? Que es vivida con una intensidad de angustia y apatía que sólo los que han pasado por ahí pueden entenderlas? Cómo es posible recibir de parabienes a ese nuevo yo apático y desganado que interfiere, triste e implacable, en el devenir de la rutina diaria, en la organización familiar y en el trabajo, con bajas que se encadenan eternas? Cómo le estoy dando la bienvenida a una enfermedad estigmatizada que se le asocia inmediatamente con la locura y el sinsentido, con la tristeza y la desesperación, con la incapacidad, la apatía y la desesperanza? Quizás sea porque nuestra sociedad actual, desarrollada, contemporánea y occidental, rechaza y resiste todo lo que implique dolor, para nosotros y para los nuestros. Está claro que lo doloroso nos hunde, nos da miedo y nos paraliza, pero a la vez, es necesario entender y aceptar que el dolor es una emoció...